Ús Barcelona

LA MODEL

Projecte
Ús Barcelona – LA MODEL

Ciutat
Barcelona

Date
2-7 d’octubre 2018

Ús Barcelona, el festival d’art i espai públic,  tanca les seves portes després de 6 dies d’una extensa programació cultural oberta, gratuïta, per a tots els públics, edats i interessos que ha atret a 8.500 persones a passar per l’interior de La Model i viure en primera persona les xerrades, instal·lacions, el cicle de cinema i la mostra d’art que han emplenat l’antic centre penitenciari durant la setmana passada. La xifra d’assistència global s’enfila als 20.000 assistents donat que, un cop va començar el cap de setmana, 11.500 visitants van acostar-se al carrer Provença (entre Entença i Nicaragua) per gaudir de la creació de murals en viu, concerts i sessions de DJs i les diverses activitats exteriors programades al llarg del cap de setmana.

La Model parla a través de l’art

Seguint amb l’esperit de recuperació d’espais en desús i d’acompanyament del procés de transformació urbanística que aquests viuen, l’edició d’enguany ha volgut remarcar especialment la vinculació d’aquest amb el territori en el qual s’ha celebrat, en aquest cas, La Model. És per això, que diverses obres artístiques i activitats programades en el marc del festival han pres com a centre de gravetat l’espai en què el festival ha tingut lloc.

En aquest sentit, les 13 obres murals creades al carrer Provença, entre Nicaragua i Entença, han volgut plasmar algun aspecte sobre la història de La Model. Les obres de Paula Bonet, Elisa Capdevila, Sergi Delgado & Co, BYG, Twee Muizen i Ampparito posen la mirada en el passat d’aquest indret reflectint la duresa, la repressió i el patiment que contenien els murs de la presó. La reflexió sobre el moment de transformació present i els nous usos que acollirà La Model en el futur han estat els punts de partida dels murals de Kevin Ledo, Octavi Serra, Ghizlane Agzenai, Matu, Perrine Honoré, Emily Eldridge i James D Barranger. Unes obres que parlen sobre esperança, sobre la recuperació de l’espai i la seva obertura  cap a la ciutat.  

També les instal·lacions artístiques creades en el marc del festival han volgut posar l’èmfasi en aquesta reflexió al voltant de La Model. La secció Jail Lab, que ha acollit les propostes artístiques de les escoles Seeway, Esarq UIC i Elisava, ha donat mostra d’aquest diàleg col·lectiu al voltant de l’antiga presó: les condicions de la vida quotidiana dels presos, els nous dissenys de l’espai, la pèrdua de la identitat dels reclusos o la vigilància permanent són algunes de les qüestions que han recollit les seves peces.

Bornay, Margalef i Octavi Serra, per la seva banda, han generat peces que aborden, respectivament, la transformació de l’espai en un pulmó verd al bell mig de l’Eixample, la deconstrucció de la presó per donar la benvinguda a nous usos i l’erradicació de la llibertat i el desig de recuperar-la.

Finalment, Domestic Data Streamers va fer una doble proposta artística amb les instal·lacions interactives Barcelona City Lab, creada en el marc de la secció Úxperience, i Antígona. Dues peces centrades, d’una banda, en explorar la visió de la ciutadania sobre La Model i, de l’altra, en la reflexió al voltant dels conceptes de justícia i moralitat.

Com a festival d’art i espai públic, tampoc no podia faltar l’exposició EngARTjolats, una exhibició de Montana Colors que pretenia reflexionar sobre els usos de l’espai públic i els límits de la legalitat i la il·legalitat pel que fa a l’expressió artística al carrer.

Reflexions a través del cinema i el gènere

Coorganitzat amb Mediapro, els dies 2, 3 i 4 d’octubre va tenir lloc Cinema a la Galeria, un cicle de cinema i tertúlies al voltant de conceptes com la vulnerabilitat, la resiliència, la legalitat, la justícia i les represàlies. Una secció concebuda com a un espai de d’exploració de valors universals representats en les projeccions programades i que es troben profundament vinculats amb la presó. Les tertúlies, moderades pel periodista Marià de Delàs, van ser protagonitzades per diverses personalitats del món del cinema, com els directors Fernando León de Aranoa i Manuel Huerga; Jaume Roures, productor i soci fundador de Mediapro; els guionistes Gilbert Arroyo i Marc Parramón; pensadors urbans, com Maria Sisternas, responsable de Mediaurban; Èlia Hernando, arquitecta de Mediaurban; Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COACatalunya i  Andrés Pérez Viladrich, participant del documental “Filosofia a la presó”.

 

El dissabte 6 d’octubre, la Jornada Womart va agafar el relleu de les xerrades prenent com a objecte de reflexió la perspectiva de gènere en relació al món de les arts visuals així com també a la història de La Model i de les presons en general. A la primera sessió de la jornada, l’artista Paula BonetM. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Marta Domènech, consultora i gestora cultural, Neus Molina, periodista cultural i Miriam Alarcón, comissària d’Ús Barcelona, van debatre sobre la presència i el reconeixement de les professionals vinculades a les arts visuals i les possibles vies de treball per aconseguir revertir l’actual situació de discriminació en aquest àmbit. Maria Nadal, barcelonina nascuda a La Model el 1961, i Sylviane Dahan, presidenta de l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample i coordinadora de la Vocalia de Dones, van protagonitzar la segona xerrada, enfocada en l’exploració del passat de la institució penitenciària que va acollir entre el 1955 i 1963 part de les recluses de l’antiga presó de Les Corts, un episodi quasi obviat en la història de La Model i en què es van produir nombrosos naixements a l’interior de la presó. L’anàlisi del sistema penitenciari en clau de gènere, la delinqüència femenina o la història de les presons de dones es van abordar a la tercera conferència de la jornada de la mà d’Emma Fernández, historiadora i divulgadora cultural, Elisabet Almeda, catedràtica del departament de sociologia de la Universitat de Barcelona i Aïda C Rodríguez, cap de projectes i investigadora a la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés.

Una celebració de l’espai públic

En la programació d’Ús Barcelona no podia faltar la música, que ha comptat amb 19 actuacions que van oferir un ampli repertori musical per a tots els gustos: des dels ritmes més melancòlics de Museless i l’esbojarrada frescor de Ultraplayback, passant per les aclaparadores sessions del DJ resident de Razzmatazz Madraassoo i la de DJ Síria, que va fer arrencar a ballar fins i tot als més tímids amb grans èxits de la música pop dels últims 30 anys.  La programació musical es va completar amb les actuacions de Nus, O’o, African Rabbits, Live Bofirax, Palosanto, Kimberly & Clark, Fru Katinka, Legoteque, Abu Sou, Ménage à Trois, Cuki D’Light, Xip&Xic, Jess Hologram, Dani Barrit i Spacer.

No només de música es va nodrir la celebració, ja que per segon cop Ús Barcelona va oferir rutes culturals gratuïtes en col·laboració amb Be Local Tours, Kids & Cat i Globus Vermell perquè els assistents al festival poguessin conèixer de prop els racons més interessants del barri de l’Esquerra de l’Eixample així com també l’art mural que es produeix pels voltants del Raval i de Poblenou, dos dels epicentres de l’art urbà barceloní.

Una festa no pot ser una vertadera festa sense els més petits. Per això els més menuts van poder gaudir dels tallers d’Ús Kids on van explorar la seva creativitat amb els sprays i la tècnica del lettering de la mà de l’artista La Castillo.

Els amants de l’art urbà van poder gaudir d’una àmplia selecció de productes artístics en el Market d’Ús Barcelona on Miscelanea Gallery va omplir amb serigrafies, samarretes, il·lustracions, productes decoratius i objectes artístics les carpes del mercat fent embadalir més d’un assistent.

L’adéu d’Ús Barcelona

Després de cinc anys intervenint diferents espais de Barcelona, fent reviure indrets en desús a través de l’art, el festival posa punt i final a la seva trajectòria a la ciutat comtal i mira cap a nous horitzons. Ús Barcelona té com a objectiu fer ciutat posant en valor l’espai públic, dignificant-lo a través de l’art, amb la complicitat del territori i la participació de la ciutadania. Es tracta, per tant, d’un esdeveniment de ciutat i, com a tal, és completament gratuït, sense ànim de lucre i obert a tothom. Un projecte complex i ambiciós que requereix d’un treball intens i exigent per part de l’entitat organitzadora, Rebobinart, i de les institucions públiques que hi donen suport. Aquesta dimensió del festival, que és alhora el cor i l’ànima del mateix, ha fet que l’esdeveniment sigui insostenible amb el temps degut a la manca de recursos econòmics.

Ús Barcelona ha marcat un antecedent en la manera d’entendre, de valorar i de fer espai públic en la ciutat de Barcelona. Un pas que ha servit per trencar molts obstacles normatius professats des de la normativa del civisme del 2005 que capava qualsevol expressió artística al carrer. Una situació que, nou anys després, es veuria revertida amb la primera edició d’Ús Barcelona al solar dels antics Encants Vells per celebrar, precisament, a través de l’art al carrer la transformació d’aquest espai. Una llavor que va anar florint i brollant al llarg dels següents tres anys al carrer Pere IV, a Can Ricart i al carrer Aymà i que consolidaria el festival com una proposta cultural i social única en la ciutat de Barcelona i una de les cites imprescindibles per als més de 53.000 barcelonins i barcelonines que han visitat el festival al llarg d’aquests 5 anys. Ha estat al cap de cinc anys que s’acaba aquest cicle però des de l’organització no entenem que aquest adéu sigui una derrota, sinó una aclaparadora victòria. Al cap i a la fi, amb aquesta darrera edició d’Ús Barcelona no només hem aconseguit treballar un cop més per a la dignificació de l’espai públic i de l’art al carrer, sinó que ho hem fet a un dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat, La Model, una antiga presó: el lloc on justament la normativa del civisme hagués volgut posar l’art urbà.  

Un últim gràcies

Ús Barcelona és un festival organitzat per Rebobinart amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, compta amb la coorganització de Mediaurban i Mediapro en l’edició d’enguany. La cinquena edició del festival també ha estat possible gràcies als col·laboradors Montana Colors, C.C. Arenas de Barcelona, Aigües de Barcelona, Vueling, Bureau du Québec, Heineken, Montó Pinturas, BCN3D, Illy, Betevé i l’Agència Catalana de Notícies.

El festival també ha comptat amb la complicitat de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample i amb la participació d’entitats del barri.

 

Volem donar les gràcies a tots els nostres col·laboradors per fer possible que aquesta última edició del festival hagi estat indubtablement un gran èxit.

...

Este sitio es único por lo que requiere un navegador más moderno para poder trabajar.

¡Actualízate!