El drac de la plaça les glòries

La plaça de les Glòries ha estat la nostra base de treball durant el mes de Març de 2015. Tenim davant nostre un projecte on la col·laboració entre diverses entitats públiques i privades i la participació ciutadana han estat els dos eixos principals sobre els quals s’ha aixecat un projecte que ha deixat la seva empremta en l’hàbitat de la ciutat i en l’ús que en fan els barcelonins.

Les bases del projecte estan creades sota el paràmetre de provisionalitat, a raó dels canvis que sofrirà la rotonda de les glòries des d’ara fins a 2019 per les remodelacions de la Gran via. L’objectiu a assolir era un espai lúdic i cívic a la rotonda de les glòries, un espai caracteritzat fins ara pel color gris, que no deixa dubtes del procés de construcció que ha sofert aquesta zona. El projecte ha aglutinat a professionals de diversos sectors, i tots hem format part d’aquest resultat tan gratificant.

Els agents implicats han estat l’Ajuntament de Barcelona que des del Departament d’Hàbitat Urbà ha portat a terme la resignificació de l’espai, la urbanització d’una localització sense ús dins del panorama de Barcelona. Vuit Escoles de Barcelona han participat en el disseny de la il·lustració mitjançant un procés participatiu durant tot el curs lectiu, decidint quina seria la temàtica que ocuparia l’espai, per altra banda un equip d’arquitectes ha coordinat la consecució de l’acció a la banda sud de la plaça de les glòries i per últim RebobinArt ha estat l’encarregat de la materialització de l’obra i de la producció.

L’acció té un fil conductor participatiu, col·laboratiu, on la ciutadania activa té un rol principal, on la veu dels nens i les seves necessitats s’han sobreposat a l’hàbitat urbà. L’hàbitat d’una ciutat està compost per les seves edificacions, plànols urbans i formes en general que tenen una influència directa sobre les persones, en aquesta ocasió l’hàbitat ha deixat de ser l’influenciador per ser l’influenciat. Les necessitats i emoció de la ciutadania són les que han quedat plasmades en la seva forma, sent la ciutadania la ment creativa i creadora. A més, la producció final de l’obra ha estat realitzada per artistes urbans locals, que tenen una vivència directa a la ciutat i els quals formen part del teixit artístic urbà de Barcelona.

Podem dir que la ciutadania ha transformat la realitat social de la plaça de les glòries, transformant-la mitjançant un material tan senzill com la pintura. L’art doncs, ha estat l’agent catalitzador de la transformació de l’hàbitat urbà i dels canvis culturals i socials que viu la nostra societat del segle XXI.

“Cal una ciutadania activa impulsada per uns ciutadans que exerceixen de subjectes de construcció de realitat social, i no d’espectadors passius de les seves vides. Però el dret a construir la pròpia vida està íntimament lligat al dret a construir la vida col·lectiva. En el cas de la ciutat, alguns autors ens parlen del dret a la ciutat, que “no és simplement el dret d’accés al que ja existeix, sinó el dret de canviar-ho a partir dels nostres anhels més profunds. Necessitem estar segurs de que podem viure amb les nostres creacions. Però el dret a refer-nos a nosaltres mateixos creant un entorn urbà qualitativament diferent és el més preuat de tots els drets humans” (Harvey, 2007:14).”