Womart Trinitat Vella

Womart ha celebrat una nova acció artística impulsada pel Pla de Barris a Trinitat Vella. Sota els objectius que sempre han caracteritzat el projecte, els quals són visibilitzar i reconèixer les creadores dins del sector de les arts visuals així com també apoderar col·lectius de dones a través de l’expressió artística a l’espai públic, s’ha proposat una nova iniciativa que pretenia plantejar l’art i la creativitat com a vies per a fomentar la participació activa de les veïnes d’aquest barri per tal de contribuir a la transformació de l’entorn urbà de la Trinitat Vella.

En aquesta acció han participat les artistes Perrine Honoré i Anaïs Loison conjuntament amb un gran grup de veïnes del barri. Totes elles van participar en les sessions d’ideació col·lectiva per tal de decidir conjuntament la temàtica i el disseny que es duria a terme als murs de la zona de barbacoes del Parc de la Trinitat Vella, una àrea amb una gran extensió de murs que es trobaven en males condicions.

Coincidint amb el Dia Mundial Contra la Violència Masclista, aquesta acció pretenia visibilitzar els reclams i les inquietuds de les veïnes del barri, les quals van voler reflectir la fortalesa, la germanor i l’orgull de les dones que viuen a la Trinitat Vella. Així  doncs, en  l’obra mural es pot veure una cadena humana formada per dones de diferents edats i orígens culturals amb una gama cromàtica acolorida i viva sobre un fons de color violeta, simbolitzant aquesta solidaritat entre dones i, consegüentment, l’energia d’alegria que se’n deriva.

L’experiència va ser molt positiva i totes les dones i artistes que van participar en la realització de l’obra van mostrar-se altament satisfetes amb els resultats i la dinàmica de grup que es va originar a través d’aquesta acció. Així doncs, la primera fase va realitzar-se de forma molt satisfactòria.

El dissabte 6 d’octubre, la Jornada Womart va agafar el relleu de les xerrades prenent com a objecte de reflexió la perspectiva de gènere en relació al món de les arts visuals així com també a la història de La Model i de les presons en general. A la primera sessió de la jornada, l’artista Paula Bonet, M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Marta Domènech, consultora i gestora cultural, Neus Molina, periodista cultural i Miriam Alarcón, comissària d’Ús Barcelona, van debatre sobre la presència i el reconeixement de les professionals vinculades a les arts visuals i les possibles vies de treball per aconseguir revertir l’actual situació de discriminació en aquest àmbit. Maria Nadal, barcelonina nascuda a La Model el 1961, i Sylviane Dahan, presidenta de l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample i coordinadora de la Vocalia de Dones, van protagonitzar la segona xerrada, enfocada en l’exploració del passat de la institució penitenciària que va acollir entre el 1955 i 1963 part de les recluses de l’antiga presó de Les Corts, un episodi quasi obviat en la història de La Model i en què es van produir nombrosos naixements a l’interior de la presó. L’anàlisi del sistema penitenciari en clau de gènere, la delinqüència femenina o la història de les presons de dones es van abordar a la tercera conferència de la jornada de la mà d’Emma Fernández, historiadora i divulgadora cultural, Elisabet Almeda, catedràtica del departament de sociologia de la Universitat de Barcelona i Aïda C Rodríguez, cap de projectes i investigadora a la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés.

Finalment, pel que fa a la segona fase del projecte, que es durà a terme al 2019, consistirà en la realització d’un mural col·lectiu a diferents punts del carrer Pare Manjón, una zona que les dones del barri defineixen com a insegura i que les fa sentir vulnerables i desprotegides. Per tant, l’objectiu serà transformar aquella via a través de l’art i la perspectiva de gènere per garantir que el nou espai sigui inclusiu i permeti la llibertat de moviments tant d’homes com de dones.